Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l’aprenentatge

Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l’aprenentatge
Encarna Vallespí Doliu. (mestra, filòloga, psicopedagoga i màster en PNL)

Introducció

“Quines capacitats seran les més propícies per a enfrontar els reptes del S XXI?”

Aquesta és la pregunta que li van plantejar a Howard Gardner en una entrevista feta per  a una revista arran del seu últim llibre: Les cinc mentalitats per al futur ( 2007)
Gardner, en l’entrevista parla de les cinc mentalitats que ajudaran a enfrontar-nos als nous paradigmes del S XXI:  1- mentalitat disciplinada, 2- mentalitat sintetitzadora, 3-  mentalitat creativa, 4- mentalitat respectuosa, 5- mentalitat ètica. ( 1)
Desenvolupar aquestes capacitats i relacionar-les amb les eines TIC ha de ser un dels objectius que ens hem de plantejar.
Els nostres esforços com a docents han d’anar encaminats a preparar i a exigir unes competències ben consolidades lligades als valors capaços d‘unificar la motivació i l’esforç, entre altres.
Aquest canvi en la nostra tasca ens obliga a oferir uns recursos metodològics propicis per a treballar a l’aula. I també ens ha de permetre a nosaltres ser els que fem l’acompanyament, l’assessorament, l’orientació, la conducció i sobretot, ser un punt de referència per al nostre alumnat.
Hem de tenir present que després d’usar tots els mètodes col.laboratius i/o cooperatius que faciliten una educació integral i enriquidora, l’aprenentatge és un acte individual del qual l’alumne-a n’ha de ser conscient.  Nosaltres hem de facilitar el camí.
El curs que estem engegant ve carregat de novetats tecnològiques que s’introdueixen a l’escola de forma imminent.  Ens veiem en cor d’afrontar el repte? El nostre alumnat, té les competències necessàries per a fer un ús adequat del recurs?, ....
En Programació Neurolingüística ( PNL) hi ha un pressupòsit bàsic que ens diu: que nosaltres tenim tots els recursos que necessitem per atendre allò que se’ns presenti, el problema és que no ho sabem. Si partim d’aquest pressupòsit, podem dir que estem preparats per a encarar aquest nou repte.
En aquest article, m’agradaria presentar una tècnica, entre moltes altres, bàsica en PNL, que ajuda a entendre les diferents actuacions de l’alumne dins a l’aula, ( i fora). Es refereix als canals sensorials ( VAC).

Ús del llenguatge

Abans de centrar-me en els canals Visual, Auditiu, Kinestèsic, (VAK) o ( VAC)  m’agradaria parlar de la importància que té l’ús del llenguatge en tot el que ens envolta.
Milton Erickson (Trance-formate-2007) en les seves pràctiques terapèutiques utilitza el llenguatge com a eina de suggestió. L’ús del llenguatge ericksonià li permet construir un camí amb menys obstacles per a arribar a l’objectiu. Ja veurem alguns exemples més endavant.
Un altre element que crea controvèrsia és l’ús del per què i l’ús del per a què.   El per què té a veure en buscar causes ( judici), el per a què busca els processos.  El per què dóna raons, el per a què busca i dóna solucions.
Us convido a provar de preguntar al vostre alumnat : - Per a què fas això? , -  Per a què contestes així?, Per  a què has deixat de fer els deures?, .... I veure la seva resposta.
Si pregunteu:  - Per què fas això?,  - Per què no has fet els deures?,  Per que contestes així?, ...  ( quan l’alumne-a contesti, mireu si aporta alguna solució)  A veure quina és la resposta i després podreu valorar.
Podríem seguir amb més aportacions, tot i així, ho deixarem per a un altre moment.

Canals d’aprenentatge ( sistemes de representació sensorial)

Bandler, R diu: “Naixem amb el millor equip del món, però no ens han lliurat el manual per al seu ús. La PNL busca treballar el manual i posar-lo a l’abast de tothom”.
La PNL ofereix als docents tres importants beneficis.
1-       Proveir d’un model de com les persones aprenen. Crear consciència de quines estratègies usen els estudiants que tenen èxit.
2-       Permet observar de quina manera es poden obtenir millors resultats si s’aconsegueix un estat adequat.
3-       Ofereix la possibilitat al professorat de crear rapport en el seu alumnat, i de motivar-los per a ser excel·lents.
La PNL no és una tècnica, és una forma de fer amb infinitat de recursos per aconseguir l’objectiu proposat  i que sigui ecològic per a la persona.
Quan els estudiants aprenen utilitzen els cinc sentits bàsics més el llenguatge del cervell ( les paraules)

Visual: veient imatges ja siguin construïdes o recordades, internes o externes
Auditiu: escoltant els sons. Treball en veu alta.
Kinestèsic: sintetitzant les emocions del cos. Treballar a partir de vivències o exemples.
Olfactiu: olorant fragàncies
Gustatiu: provant gustos
Diàleg intern: comunicació interior amb els pensaments.

Ens centrarem en els canals preferents per a l’aprenentatge: son els canals visual, auditiu i kinestèsic. (VAK)
Les persones recollim, emmagatzemem, codifiquem i descodifiquem la informació a través dels canals sensorials. El món que ens envolta es representa a través d’elements visuals, auditius i kinestèsics. Si nosaltres com a docents ens atrevim a desxifrar quin canal és el preferent per a cada alumne-a, podrem entrar en sintonia i utilitzar els predicats dels sistema representacional dominant.
Al llarg de les experiències que ens va donant la vida, desenvolupem tots els canals per adaptar-nos a les situacions que van sorgint. Això indica que, com adults, tenim els canals ben desenvolupats, amb tot, en segons quines situacions tenim preferència per un més que per un a altre. El nostre alumnat té més marcat el domini del canal sensorial ( Amb els anys, també anirà desenvolupant-los per igual).
La preferència d’un canal d’aprenentatge no sols influeix en la manera d’aprendre, sinó també en la seva manera de comportar-se en diferents situacions. Si en som conscients, serem capaços de poder sintonitzar millor amb ells.
Podem observar que en funció del canal dominant tenen diferents maneres de comportar-se, d’emmagatzemar la informació, de memoritzar, d’aprendre, de distreure’s. ...
Exemple de comportar-se segons el canal preferent:


Visual
Auditiu
Kinestèsic
Com memoritza
Recorda el que veu, per exemple les cares, però no els noms.

Recorda el que escolta. Per exemple, els noms, però no les cares.

Recorda el que va fer, o la impressió general que li va causar, però no els detalls.
Com emmagatzema la informació
Ràpidament i en qualsevol ordre.

De manera seqüencial i per blocs sencers (té tendència a perdre’s si li preguntes per un element aïllat o si li canvies l’ordre de les preguntes).
a través de la "memòria muscular".
Com es distreu
Quan hi ha moviment o desordre visual, encara que el soroll no el molesta massa
Quan hi ha soroll
Quan las explicacions són bàsicament auditives o visuals i no l' involucren d’alguna forma.


Podríem anar observant més matisos en funció del canal dominant.
Bé, però ara, ve una altra pregunta: Com podem atendre, el professorat, una aula que té tots els canals representats pels seus alumnes? Resposta: A través d’un aprenentatge multisensorial.
Els docents haurem de conèixer els nostre canal preferent. Aleshores, haurem de vigilar, quan donem alguna explicació al grup, d’utilitzar recursos de les diferents submodalitats sensorials, no sols la que ens va millor a nosaltres: per exemple: escriure les paraules més importants a la pissarra ( visuals) mentre anem fent l’explicació oral ( auditius) i també anem movent-nos per la classe establint un contacte emocional (kinestèsics)
(2)

Si tenim en compte aquest gràfic, entendrem que els multicanals poden ajudar a rebre més informació i de millor qualitat.

Canals d’aprenentatge i l’ús de predicats i estructures lingüístiques.

Ja us he comentat abans que l’ús del llenguatge és essencial per a la comunicació. 
Podem observar que quan un alumne-a   fa algun comentari o dóna una impressió personal, utilitza  el llenguatge que li és més còmode en funció del canal preferent . D’aquí que podrem escoltar frases com:




Visual
Auditiu
Kinestèsic
Això ho veig bé
Es mostra agradable
Apunta bones maneres
Està molt clar
...
Això em sona
És harmònic
Es fa el sord
Sona bé
...
Em dóna bon “rollo”
Em sento a gust
Experimenta un canvi
És captivador
...


El nostre alumnat també se serveix d’expressions: “ no em rallis (v), no me “comas” la olla ( k), calla ja!! (a). Podem observar que moltes frases són kinestèsiques, tot i que en podem trobar de tots els canals. Especialment quan és la resposta a alguna cosa que els molesta o els agrada molt (emoció) ( això és guai, dabuti, xulo, guapo, mola, ...).
 - Per a què presento els exemples? - Per a crear consciència del seu ús i  poder-nos comunicar en el seu mateix canal i, així, facilitar l’acte comunicatiu. Si observeu que l’alumne-a amb qui esteu parlant usa el canal visual, estaria bé que utilitzeu predicats visuals. Així amb tots els altres canals. També hi ha predicats inespecífics: experimentar, entendre, pensar, aprendre, decidir, ... ajuden en un moment determinat.

No presento res extraordinari, és una eina més, entre les que coneixem. El meu objectiu, ha estat en tot moment, oferir allò que jo he experimentat a l’aula i he obtingut bons resultats. Òbviament, mai d’una manera aïllada. La motivació, els seus interessos, l’empatia, ... també els he hagut de tenir en compte per a arribar a l’acte ensenyament/ aprenentatge. El nostre objectiu com a docents ha de ser oferir eines per al desenvolupament integral del nostre alumnat.
Si algú posa en pràctica alguna part del recurs que us he presentat, estarà bé poder compartir l’experiència.
Com diu Ricardo Ros (3) en el seu bloc, “ las aspas del molino sólo se mueven si  hay viento  penso que és una bona metàfora per a reflexionar.
Som nosaltres qui podem fer moure aquest molí, veure que tenim al davant i anar a per feina. Sense laments.

Bibliografia-webgrafia
Articles:
“Las mentes del futuro” segun Howard Gardner [versió  electrònica] http://portal.educ.ar/debates/educacionytic/debate/las-mentes-del-futuro-una-entr.php
ROBLES Ana: aprender a aprender , material consultat de: [versió electrònica]
http://www.galeon.com/aprenderaaprender/vak/queson.htm
BANDEO, Eladio C.: <<Enseñando con el lenguaje del cerebro>>[versió electrònica] revista Chasquido
Llibres/ revistes:
Monogràfic de Perspectiva Escolar nº 333:  Sánchez, P. Gil,  R. Pruna M. <<Pràctica de la PNL a l’escola>> p.48-55
GRINDER, J. BANDLER, R. Trance-fórmate Ed. Gaia.1993.  7a ed.-2007

Comentaris